Em deixí enredar…
Em deixí enredar per la vida.
Jo, que fumava i ho sabia.
Jo, que endreçava els fulls
i agafava la ploma
amb la correcció
d'un manual de cal·ligrafia.
Jo, que sempre he pedalat
amb la solvència d'un 'pistard'.
Jo, em deixí enredar.
Amb prou feines
vaig gaudir de mi mateix.
Tampoc no m'agradava
allò que jo era:
un supervivent sentimental
d'una infància esquinçada
pels amors i les pors,
pels malsons i els odis prematurs,
pels treballs i els dies venuts
a la fatiga quotidiana
d'un deute enrederit.
Em deixí enredar massa d'hora.
I vaig agafar l'altra carpeta.
Aquella blava i amb àguila bicèfala.
I, a poc a poc,
tal i com la vida m'enredava,
hi anava arxivant
les factures dels plaers
i els rebuts dels dolors.
Els gaudis dels desitjos
i els disgustos de la realitat.
Conscient com era
del deute sempre enrederit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada