Recordarem, amic,
l'estiu de la vida.
Aquells cossos prims
amb camisa oberta
i peus nus sobre l'arena.
O la primavera dels llavis
nouvinguts a l'amor
i la mentida.
I l'hivern dels cors
indecisos en la seua
volença de les dones i els dies.
Però la tardor, amic,
la tardor l'oblidarem.
L'oblidarem tantes vegades
com vulguem recordar-la.
Quina paradoxa final més maca! Tot el poema és preciós.
ResponEliminaJo estic tot l'any esperant que sigui primavera, la tardor vull oblidar-la i alhora la recordo.
Moltes gràcies, com sempre, Helena. És una situació molt particular la què dóna vida al poema.
Elimina