divendres, 4 de desembre del 2020

El carrer del forat



Davant la façana del bar i banyada pel sol matiner i mig recolzada la cadira al seu costat hi és la tauleta on seu només l'home octogenari que beu de la tassa de cafè mentre la copa d'aiguardent espera el seu moment particular d'arribar als llavis prims entre el glop de cafè i la glopada de fum que el caliquenyo dóna com a resposta aèria a la imposició lluminosa penetrada de l'atmosfera freda que amb prou feina travessa la mascareta del vianant que observa l'home gran de galtes esculpides a cara descoberta i cap tapat pel barret de minsa visera sobre els seus ulls aixoplugats i l'esguard incrustat del qual mira la felicitat pura d'aquest tros de carrer que és un retall de paradís i la ubicació del qual és un misteri pel passejant que tot i avesat com és a les escletxes que la memòria deixa anar de tant en tant als sentiments nostàlgics sempre serà un secret conegut només per la seua malaltissa propensió a la melangia i la llàgrima amagada rere el somriure somort de tants i tants amors lluminosos i imaginats i que mai vos dirà com aquest matí esponerós de desembre que trenca el temps i la vida dita real i els converteix en una deliciosa pàgina de dibuixada intimitat més enllà de les misèries individuals que a ningú interessa assenyalar dels sons i els perfums que són i no hi són al costat del sedós i vellutat fruir dels tubulars que suren per l'empedrat de llambordes que han aconseguit emergir de l'oblit amb un tot d'herbes nouvingudes entre aquests queixals de pedra i les genives terroses dels quals confirmen que no tot està perdut i que potser només amb una mica de voluntat tots els éssers podrien adonar-se que la vida és una imposició que cal defugir a la més lleu oportunitat que se'ns presente entre el bes de la mare i el de l'amant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada