dimecres, 1 de juny de 2016

La cua


Deu ser una mena de penitència aconfessional el que m'està passant, perquè ja són dues voltes que pel carreró seu de Lo Rat Penat -Trinquet de Cavallers- i camí del treball, tinc la inquietant sensació d'estar al bell mig d'una partida de llargues. I el que encara no he pogut esbrinar és qui hi fa de pilota i qui de corda; qui, de feridor i qui o quins de muralla. Perquè ja va de dos que em trobe per les voreres del trinquet al cardenal arquebisbe que la té més llarga -la cua, vull dir- de la cúria, el Cañizares, que fins i tot el maligne li té enveja. Si vos dic que és baixet, no crec que en facen un d'especial a Discovery Channel; però si afegeixo que camina de costat, de nivell inclinat perquè carrega a dretes, potser que la cosa canvia. Té tendència a coixejar, tot i que no ho és, de coix, vull dir. I el seu cap gros i cendrós no es molesta gens ni mica en girar-se per mantenir la conversa murmuradora de l'acòlit de torn, sempre un pas al darrere de la cua més llarga i amb les mans entrellaçades a l'alçada de la barbeta com si li anés a cantar el Miserere mei. Què he fet jo, déu meu, per merèixer càstig tan oprobiós? ¿Es massa rosa la cursa rosa? Vull dir: ¿és conseqüència del meu vici ciclista -anava a dir solitari? ¿És això? ¿És tot producte del Viciclisme? ¿D'un Giro que amenaça la família pel domini del seu color emblemàtic? ¿D'un Nibali, que tot i estar cassat i en fills s'ha posat de rosa fins els mitjons?


No podrán con la familia, ha dit. I la pilota que amenaça rebotar a la muralla de forma imprevisible. Però avançant-me al retruc, que l'amenaça potser està al celibat, li etzibe. Total, com que no paguen impostos, i les escoles, els hospitals i les seues universitats catòliques les paguem entre tots. Jugada rodona. Però potser que aquest apropament a la dona també és una amenaça. Bisbe amenaçat. Món amenaçat. Fins i tot la paz mundial sembla estar en perill, que és pilota llarga a tocar la muralla en paral·lel i a esquerres, i una mà que sap que es cremarà, tot i la precisió de la resposta. Que no sap que ja estem a la III guerra mundial? Però el bisbe no escolta, que sembla un abocador d'odi. I pense si és que no ha perdut la cua, tal i com li va passar al conseller d'Estat Kovaliov amb el seu nas, i tot són focs d'artifici per mirar de dissimular la manca del que fins ara era el seu atribut principal. Doncs, compte amb la cua, bisbe, no la trobe pel trinquet amb uniforme brodat en or.

Temps era temps

4 comentaris:

  1. deu haver perdut la cua i les orelles potser el tal bisbe .....salut i bones pedalades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cua, les orelles, la vergonya, l'educació, la dignitat... si és que ho ha tingut en algun moment. Una abraçada, Elfree.

      Elimina
  2. Aquestes trobades espectrals t'escometen per no practicar més el vici ciclista (que no el solitari, que eixe porta a l'infern directament) per la ciutat, on l'assalt a les voreres es paga amb multa de 200 eurets, que supose que van a parar als xiringuitos catòlics. Així l'accident no seria tan fantasmagòric ni cruent. Salut. I que es pose a la cua, com totcristo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que d'espectrals res, Manel, que el vaig tindre ben a prop dues voltes. Quina clatellada, la mare que el va... Que si hagués anat en vicicle l'accident no l'impedeix ni el déu que tant anomenen i s'emparen. Salut.

      Elimina