dissabte, 12 de març de 2016

La fi del món


Ponme dos pollos gorditos. Sí, esos. A ver. Sí, bien. Los quiero deshuesados, para relleno. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Ahora, ponme uno grandecito para paella. Le quitas la piel y me lo troceas. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Y medio conejo. Sí, para paella. Quita la cabeza. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Chuletas de palo. Doce. No, de riñonada no. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Dales un golpecito. Eso. Tic-tac, tic-tac. Diez longanizas, ocho morcillas y ocho chorizos. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Costilla. Tres. Sí, a trozos. Tic-tac, tic-tac. Ya está… ¿Y alitas? Las tengo de oferta… ¿Sí? Bueno, va, ponme doce… Per l'amor dels déus que no li demane desossar-les que l'escanye ací mateix davant de tots. Sí, quita las puntas. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. La caña de lomo la tengo muy bien de precio… A ver. Venga, pon un kilo. Almenys el llomello no porta d'os. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. I això que no volia. Que ni ho havia pensat. Doncs un quilo. I ja que no en té d'os, doncs a talladetes ben finigües. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Ella és el 16. Jo en tinc el 19. I he vingut ben d'hora al supermercat. Perquè és dissabte, i si vas ben d'hora no hi ha ningú. Però com que és la fi del món. El 17. Un pollo. Sí, ese. Me separas los cuartos. Y las pechugas las deshuesas y a filetes. Sí, finitos. Home, clar, ben finets, faltaria més. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Ahora seis muslitos de estos. Los "muslitos" són la cuixa i entrecuixa del pollastre. Sis. Deuen ser sis a casa: ella, ell, dues filles i els seus xicots, no falla. Los deshuesas y les quitas la piel. 6 quarts del darrere 6. Senyors! Cavallers! I desossats!! I sense pell!! Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Medio conejo, para paella. Quita la cabeza. Deu ser el cànon. Paella de pollastre sencer sense pell i mig conill sense cap. Ara li demanarà el pollastre sencer sense pell de la paella. Diez longanizas… Ja no m'ixen els comptes. Tengo las alitas de oferta… No, no. ¿I el pollastre de la paella? Diez hamburguesas americanas. Mai no ho havia sentit dir, mai!! Y un trozo de gallina. Para el puchero. ¿"Puchero"? Que no són Nadals, xica. ¿I la paella? Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Ya está… ¿Caña de lomo? Que la tengo tirá de precio… Ay, no sé. Doncs, si no ho saps, dis-li que no, cony. Va, a ver, ves cortando. Clar, i nosaltres mirando. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Vinga, un quilet de finigües!! Clar que sí!! Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Sí, ya está. Huy, chica, no, que se me olvidaba. No sé dónde tengo la cabeza. Jo sí que ho sé. Sí. La pelota. No us ho deia jo. La pelota del cocido. Será posible. Una, sí. Però la carnissera no troba l'etiqueta amb el codi de la pilota. Perquè és nova. La dependenta, no la pilota, és clar. Ergo: tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Es que me lo cambian todo de sitio… Aquí, en el blanquet… Claro, así cómo la iba a encontrar yo. Huy, ¿y la del blanquet, dónde está? Marededéu, marededéu, paciència, paciència. O potser que em transforme en un assassí en sèrie de carnívores compulsives a la fi del món. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac. Mira, si estaba en la pelota. Doncs, clar, guapa, on anava a estar? El 18. ¿El 18? ¿No? Gràcies, déu meu. Gràcies, Sant Josep. Gràcies, Sant Antoni Abad. Gràcies a tots. El 19. Jo, jo, jo. Com que avui és la fi del món no vull res, guapa. Me'n vaig a pedalar al Fin del Mundo. Que la fi del món no és cap cosa important. Que el més important encara està per arribar. Perquè Sant Josep és dissabte vinent!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada