tag:blogger.com,1999:blog-5134637942672300766.post7085630086822859448..comments2024-03-04T12:56:16.000+01:00Comments on Viciclisme / Viciclismo: Els forçats de la rutaViciclehttp://www.blogger.com/profile/16804429274744644506noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-5134637942672300766.post-45219803195039765912011-09-11T15:20:50.504+02:002011-09-11T15:20:50.504+02:00Compte amb les rampes.
Salut i bona diada.Compte amb les rampes.<br /><br />Salut i bona diada.montsehttps://www.blogger.com/profile/08192081381027485269noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5134637942672300766.post-51868477322963700442011-09-10T11:33:53.095+02:002011-09-10T11:33:53.095+02:00Clidice, sabia que em deixa alguna cosa important ...Clidice, sabia que em deixa alguna cosa important i tu m'ho has fet veure; millor, sentir-ho. Vaig a posar-li remei. <br /><br />Gràcies, Concha. Als ciclistes no sé, però als viciclistes no hi ha déu que els entenga. Un bes.Viciclehttps://www.blogger.com/profile/16804429274744644506noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5134637942672300766.post-20100344920720905522011-09-10T10:46:59.376+02:002011-09-10T10:46:59.376+02:00molt interessant el post,m'agrada molt i també...molt interessant el post,m'agrada molt i també perque potser,puc entendre un poc més als ciclistes i viciclistes.beset i enhorabona!Conchahttps://www.blogger.com/profile/13750157993547989646noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5134637942672300766.post-42282699004906151672011-09-10T09:35:18.738+02:002011-09-10T09:35:18.738+02:00Ai, las! tan cuidava saber
d'amor, e tan petit...Ai, las! tan cuidava saber<br />d'amor, e tan petit en sai,<br />car eu d'amar no·m posc tener<br />celeis don ja pro non aurai.<br />Tout m'a mo cor, e tout m'a me,<br />e se mezeis e tot lo mon;<br />e can se·m tolc, no·m laisset re<br />mas dezirer e cor volon<br /><br />ja se sap, la bicicleta és un mal vici que se't fica a l'ànima :) I tens raó, les grans curses, els grans events esportius, la magnificació de l'esforç, la fascinació que exerceix en nosaltres veure com algú s'exposa a tant per la glòria, i uns calerons al banc, ens fascina, com ens han fascinat les exposicions de monstres a les fires, com si ens calgués veure algú extrem per restar més tranquils amb allò que tenim. I permetem que d'altres, potser més forts, però potser també més febles, siguin llençats a l'arena pel nostre gaudi, mentre els espavilats de la tribu se'n fan les barres d'or. Vaja, quin rotllo, disculpa, és que fas pensar i és massa d'hora. Saps què, em poso el mallot i me'n vaig a fer un tomb per la muntanya :) Ah! i m'ha encantat trobar en Bernat per ací :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com