Primer va ser l'estupor.
Desprès, la indignació, la desolació
per tanta ignomínia vessada
sobre la indigència de les víctimes.
Volta i volta el fang a les mans
como l'etern retorn d'una roda.
I a les escletxes de l'ànima
van eixir
uns petits brots de tija espinosa,
de verinosa pua i negra flor de tres pètals:
la revenja, l'odi, la rancor.
Suposo que parles de la rancor dels que han patit la Dana, i governants com aquest.
ResponEliminaSí, Helena. És com aquell aforisme d'en Fuster: 'm´odien, i això no té importància; però m´obliguen a odiar-los, i això sí que en té'. Ells, amb la seua misèria, ens fan dolents, venjatius, rancuniosos.
EliminaGràcies per passar i comentar.